L’ampliació de l’aeroport del Prat fa anys que es discuteix sense arribar a un acord que la faci possible. Ara, si tot va segons el que estava previst, el president de la Generalitat, Salvador Illa, presentarà un pla d’extensió per desbloquejar finalment el projecte. L’objectiu, que recolza l’Ajuntament de Barcelona, és clar: connectar la ciutat amb els principals centres socioeconòmics del món.
Els tres executius –central, autonòmic i local–, les aerolínies i el món empresarial consideren prioritari ampliar la infraestructura, ja al límit de la seva capacitat, per guanyar competitivitat i vols intercontinentals, amb una atenció especial a l’Àsia. També els accionistes d’Aena, que veuen al Prat una rendible joia amb camí per recórrer.
El Prat va batre rècord de atgers intercontinentals l’any at
La comissió que estudia el futur de l’aeroport té a punt una proposta, que s’oficialitzarà els propers dies, que busca concitar criteris tècnics, econòmics, mediambientals i polítics. L’opció que s’ha posat sobre la taula a per allargar la tercera pista –la d’enlairaments– 500 metres, tal com va proposar inicialment Aena. Ara bé, l’extensió tindria menys afectació sobre la Ricarda perquè arrencarà més a l’oest, des de la zona del Remolar. D’aquesta manera, s’intenta no afectar la llacuna de la zona protegida de Ricarda, convertida en un símbol mediambiental dels contraris a l’ampliació. Aquesta via requeriria igualment del vistiplau de Brussel·les en entrar a la xarxa Natura 2000.
En un fòrum organitzat per La Vanguardia fa unes setmanes, el president d’Aena, Maurici Lucena, es va mostrar obert a introduir algun matís al projecte, tal com finalment arà. “Estem disposats a etre matisos”, va afirmar llavors. És una idea semblant a la que va apuntar el comitè d’experts sobre l’aeroport de l’Ajuntament de Barcelona al març. Al seu informe, apostaven per una “solució de compromís” que permeti allargar la pista mar però que no toqués la llacuna. A més, el comitè, que presidia l’exconseller Santi Vila, demanava resoldre els requisits que marca la UE.
Aeroport del Prat de Llobregat
Estensió de la tercera pista per guanyar capacitat en vols de llarga distància
Qualsevol pla d’extensió haurà de comportar un important paquet de compensacions ambientals per aconseguir els permisos. El dic tamen de l’Ajuntament de Barcelona insisteix que cal complir amb els compromisos mediambientals pendents de l’anterior ampliació. A més, subratlla que s’haurien d’abordar les noves compensacions de forma prèvia a la pròxima extensió. Entre les accions per escometre destaquen la millora de l’estat de les zones humides o la renaturalització de determinades àrees circumdants amb l’aeroport.
Allargar la tercera pista permetria que més avions de llarga distància i mida –els anomenats wide-body – s’enlairessin del Prat alhora que es mantindria l’ús de les pistes segregades, amb una per enlairar-se i una altra per aterrar, evitant així més soroll sobre les poblacions veïnes. L’ampliació inclouria una terminal satèl·lit i millores en les connexions entre la T1 i la T2. Tot plegat comportaria una inversió que podria superar els 2.000 milions d’euros, per sobre dels 1.700 que es van plantejar en un principi, com a efecte de la inflació.
D’aquesta manera, s’espera atreure més aerolínies que cobreixin rutes entre continents sense congestionar l’aeroport, al límit de la seva capacitat ja avui –el 2024 es van superar els 55 milions de atgers–. De fet, el Prat ha batut un nou rècord de viatgers intercontinentals, augmentant la quota que representen respecte al total l’últim any.
Per les terminals de Barcelona van ar l’any at més
de 3,9 milions de atgers de llarga distància, un 22,4% més que el 2023 i, el que és més rellevant, un 9% per sobre que en el
2019, anterior màxim registre. Compta amb 50 destinacions
intercontinentals, entre les
quals destaquen les dels Estats Units.
El port de Barcelona
L'ampliació dels accessos viaris i ferroriviaris per a millorar la infraestructura
Portes d’entrada i sortida més competitives per al port
L’intens moviment marítim que registra el port de Barcelona necessita un acompanyament terrestre a l’altura, amb una gran terminal intermodal que faciliti la càrrega i descàrrega de contenidors. Els nous accessos viaris i ferroviaris han de resoldre un dèficit que s’arrossega des de fa 30 anys i que ara comença a fer-se realitat després de moltes anades i vingudes. Les tres istracions implicades (Ministeri de Transports, Adif i Port de Barcelona) han firmat els compromisos de finançament, pressupostats en 730 milions a repartir en parts iguals entre les tres parts. Al seu torn, el projecte executiu es troba en la fase final de redacció. El pas següent i definitiu serà la licitació d’unes obres d’alta complexitat tècnica. El poc espai que hi ha disponible entre el riu Llobregat, a una banda, i les naus de la Zona Franca, a l’altra, s’aprofitarà al màxim mitjançant una fórmula similar a un sandvitx. S’hi encaixonaran les vies d’ample mètric ja existents amb un nivell inferior dedicat a les vies d’ample internacional connectades al corredor mediterrani i la part superior destinada a la nova autovia. Una vegada comencin els treballs, s’allargaran tres anys com a mínim. Perquè es compleixin els terminis, des de fa mesos ja han començat els treballs previs, que inclouen nombroses desviacions de canonades, col·lectors i cablatge de tota mena. Al marge dels accessos, l’Autoritat Portuària té activats diversos projectes per valor de més de 330 milions. Els més destacats són la concentració de l’activitat de creuers al moll Adossat i el pla d’electrificació perquè els vaixells s’alimentin d’electricitat quan amarrin. | David Guerrero
